La Carta del Paisatge del Priorat

D'acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya i amb el Reglament que la desenvolupa, la Carta del Paisatge és un instrument voluntari de concertació d'estratègies entre els agents públics i privats d'un determinat territori orientat a promoure la millora dels paisatges i de la qualitat de vida de les comunitats mitjançant l'establiment d'objectius, acords i estratègies de gestió. Aquest tipus d'instrument s'ha manifestat útil en d'altres indrets de Catalunya, i en altres països europeus, en contextos similars als nostres.

Què significa "instrument voluntari"?

Significa que les entitats institucionals, socials, econòmiques i culturals de la comarca que prenguin part del projecte ho fan de manera voluntària. No és obligatori per ningú participar-hi. Els compromisos que les entitats adopten vers el paisatge, sempre els prenen per pròpia voluntat i segons les seves possibilitats.

En definitiva, la Carta del Paisatge no és simplement una declaració testimonial de principis, sinó un document de caràcter públic i de compromís a favor del paisatge on les parts signants es comprometen davant la societat a formar part d'un projecte col·lectiu i a treballar en conseqüència per a assolir els compromisos signats.

El procés de redacció

Al setembre de 2004 va començar el procés de redacció de la Carta del Paisatge del Priorat. Un equip interdisciplinari de professionals de l'Enginyeria Agro-3 va elaborar el Document Informatiu, resultat de l'encàrrec fet pel Consell Comarcal del Priorat. Aquest document, que es va aprovar al Ple l'1 de febrer de 2006, va proporcionar una extensa anàlisi territorial de la comarca que va permetre l'establiment d'unes unitats del paisatge. El document va assumir la participació de diferents col·lectius, entitats i administracions de la comarca. A partir de l'any 2006 es va iniciar un període d'adhesions al Document Informatiu, per part de les administracions de la comarca i també d'algunes entitats i consorcis, que l’hi donen suport i valor.

Des de llavors i fins l'actualitat, tant l'Administració Autonòmica com la Comunitat Europea han sofert molts canvis en el plantejament de la gestió i la protecció del paisatge. Per exemple, el Decret de desenvolupament de la llei del paisatge (Decret 343/2006) va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el 19 de setembre de 2006; la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, va ser aprovada al Parlament de Catalunya el 2 de juny de 2005 i el Conveni del Consell d'Europa per a la protecció, gestió i ordenació dels paisatges europeus va ser aprovat el 20 d'octubre de 2000 a Florència i va entrar en vigor l'1 de març de 2004.

Aquests canvis, entre altres motius, van fer decidir al Consell Comarcal del Priorat a posposar la continuació del projecte. Era necessari que les noves normatives i plantejaments maduressin. S'iniciaven també els treballs dels Catàlegs del Paisatge, entre els quals hi havia el Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, aprovat definitivament el 19 de maig de 2010.

Per tot això i perquè la comarca, en general, també necessitava madurar, créixer i creure més en el valor del seu paisatge, l'any 2010, el Consell Comarcal del Priorat va promoure la represa de la Carta del Paisatge amb la voluntat de complementar la feina feta i, particularment, d'assolir la signatura d'un document d'acords entre els agents públics i privats de la comarca a través d'un procés de participació, mediació i concertació que permetés la implementació d'accions de millora i valorització del paisatge.

L’elaboració de la Carta del Paisatge del Priorat va ser un procés que va requerir tant el treball d’un equip d’experts, com el desenvolupament d’estratègies participatives, de mediació i de concertació. Aquest procés va constar de tres fases principals d’elaboració tècnica i consens que van donar el seu fruit, l’octubre de 2012, amb la signatura del Pacte del Paisatge del Priorat.

Actualment, s’està executant la quarta fase permanent d’implementació d’aquesta Carta del paisatge.

Fases de la Carta del Paisatge

L'elaboració d'una carta del paisatge és un procés que requereix tant el treball d'un equip d'experts, com el desenvolupament d'estratègies participatives, de mediació i de concertació. Aquest procés consta de quatre fases principals:

LA PRIMERA FASE: l'elaboració de la diagnosi de les dinàmiques del paisatge

Sense un bon coneixement del territori i del paisatge, de les tendències que experimenta i de les dinàmiques que l'afecten, no es poden abordar les fases següents del treball. La finalitat d'aquesta fase no és la de realitzar un recull exhaustiu de documentació sobre el paisatge, sinó la de copsar les característiques fonamentals, detectar les tendències o evolució, i establir els valors que li atribueix la població.

Entre els anys 2004 i 2006 es va realitzar un primer document de diagnosi que identificava els caràcters distintius i els valors paisatgístics de la comarca; detectava les dinàmiques de transformació dominants; enunciava les variables i els agents associats als canvis, i establia els reptes i oportunitats per assolir la valorització paisatgística del Priorat.

L'any 2010, aquell primer document de diagnosi va ser actualitzat amb la inclusió dels continguts del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, la qual cosa va donar lloc a un document de diagnosi actualitzat, de caràcter sintètic i gràfic que posava de manifest les dinàmiques i les tendències actuals del paisatge de la comarca.

LA SEGONA FASE: la definició d'objectius de qualitat paisatgística

Aquesta segona fase consisteix en la concreció d'objectius de qualitat paisatgística que es vol assolir dins l'àmbit territorial que abasta la Carta del Paisatge, és a dir, la comarca del Priorat.  Aquests objectius de qualitat es van determinar amb caràcter general i específic per a cada una de les unitats de paisatge de la Carta, d'acord amb els objectius de qualitat establerts al Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, elaborat per l'Observatori del Paisatge i aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya el maig de 2010.

Els objectius de qualitat de la Carta del Paisatge del Priorat contenen, lògicament, un major nivell de concreció que els objectius de qualitat que s'estableixin en l’esmentat Catàleg de Paisatge.

Per a la definició dels objectius de qualitat paisatgística i la determinació de les accions, es va dur a terme de manera paral·lela un procés de mediació amb els agents públics i privats al voltant d'una taula de concertació i un altre de participació i comunicació amb els ciutadans i ciutadanes.

LA TERCERA FASE: la redacció  del Document d'Acords

En aquesta tercera fase, amb la finalitat d'assolir els objectius de qualitat, es van fixar les accions acordades pels agents a la Taula de Concertació. Les accions estratègiques i prioritàries es consideren compromisos estructurants i les de caràcter més puntual compromisos específics.

D'acord amb la proposta final d'accions i compromisos es va redactar el Pla de gestió del paisatge del Priorat que assigna les responsabilitats, selecciona els instruments d'acció i els indicadors d'avaluació més apropiats, determina recursos i mitjans econòmics, i estableix el calendari per al compliment dels compromisos de cadascuna de les parts signants.

Aquesta fase conclou amb el Document d'Acords que constitueix un pacte entre els agents públics i privats per a la consecució dels objectius de qualitat paisatgística amb la voluntat d'executar els compromisos fixats al pla de gestió.

Què són els compromisos estructurants?

Els compromisos estructurants són aquelles accions voluntàries que incideixen en qüestions de caràcter estratègic i prioritari per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge de la comarca.

Què són els compromisos específics?

Els compromisos específics són totes aquelles accions voluntàries que incideixen en qüestions de caràcter concret i contribueixen, també, a la protecció, gestió i ordenació del paisatge de la comarca.

LA QUARTA FASE: la implementació de la Carta del Paisatge

Aquesta quarta fase consisteix en l'execució de les actuacions derivades dels compromisos estructurants i dels compromisos específics, segons els acords i el calendari previstos en el programa de gestió, però també en el seguiment i l'avaluació del procés d'execució.

Qui la promou?

El Consell Comarcal del Priorat, motivat per la voluntat de promoure la valorització del paisatge de la nostra comarca, promou i lidera la Carta del Paisatge del Priorat.

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l'Observatori del Paisatge de Catalunya van participar en el procés d'elaboració d'aquest instrument de concertació, garantint-ne la coherència, amb els objectius de la Llei de Paisatge, i assessorant l'equip redactor i la resta d'agents implicats.

Actualment, la comissió de seguiment de la Carta del Paisatge del Priorat, de la qual formen part agents públics i privats de la comarca, és l’organisme que treballa les estratègies per al desenvolupament dels acords i compromisos assolits en aquest document. La seu d’aquesta comissió és a les dependències del Consell Comarcal del Priorat.