Porrera inaugura una exposició sobre el treball “invisible” de les dones des de la fi de la guerra

Porrera inaugura una exposició sobre el treball “invisible” de les dones des de la fi de la guerra

La mostra, a benefici de La Marató de Tv3, exhibeix peces de roba que les dones confeccionaven, des de casa, amb l’objectiu de sostenir l’economia familiar
18-12-2020

Diumenge vinent (20 de desembre), a les 11.30 del matí, s’inaugura l’exposició “Invisibles: el treball submergit de les dones de Porrera des de la fi de la guerra”. Es tracta d’una exposició, a benefici de La Marató de Tv3, que explica el paper cabdal de les dones en l’economia de la comarca del Priorat, tot exhibint peces de roba que les dones confeccionaven, des de casa seva, amb l’objectiu de sostenir una economia familiar que era de pura subsistència.

Més enllà de la inauguració formal (que coincideix amb la data de l’emissió de la Marató de Tv3 d’enguany), la mostra es podrà veure al celler de Cal Porrerà entre el 26 de desembre i el 5 de gener, en horari d’11.30 a 14.00 hores. Lògicament, la visita es farà sota l’aforament, els protocols i mesures sanitàries vigents contra la Covid-19.

L’entrada a l’exposició (5 euros) és, de fet, una butlleta per al sorteig d’una vànova de patchwork feta per una dona nonagenària de Porrera, de qui va sorgir la iniciativa d’impulsar alguna mena de recollida solidària amb La Marató i per a la investigació contra la Covid-19.

La mostra l’organitzen “Dones de Porrera” i l’Ajuntament, amb el suport de la Diputació de Tarragona i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de la comarca del Priorat.

El perquè de l’exposició

Pel que fa al seu contingut, l’exposició se centra en les pràctiques d’economia submergida que es van fer del tot quotidianes al llarg de la dura postguerra (iniciada el 1939). El treball a domicili es va convertir en una opció laboral per a les dones, caracteritzada per les baixes remuneracions, les jornades il·limitades i els escassos drets.

Alhora, el treball a domicili permetia que les dones continuessin exercint les tasques domèstiques i reproductives, que la societat els atribuïa en exclusiva. Aquestes feines femenines a domicili, a Porrera, com arreu de Catalunya, es van prolongar durant dècades. De fet, van ser un sosteniment de primer ordre per a moltes famílies fins ben entrada la dècada dels vuitanta (del segle XX).

El tèxtil va ser, sens dubte, el sector que més feina submergida proporcionava a les dones. Sovint, les dones es reunien en tallers tèxtils que s’instal·laven en uns baixos o al carrer, segons fos l’època.

En aquest cas, gairebé eren tallers formalment establerts, que tenien al capdavant una encarregada, que era la que assumia la responsabilitat i coordinació davant l’empresa que feia la comanda. Entre els encàrrecs n’hi podia haver des de guants a espardenyes, jaquetes, pantalons, mantellines, mitenes, gandaies, etc

La mostra vol ser, per tant, un homenatge a cosidores, llevadores, peixateres, brodadores, pageses, modistes, matalasseres, dispeseres i, fins i tot, estraperlistes.