El Priorat presenta al·legacions que qüestionen la viabilitat dels cinc projectes de parcs fotovoltaics de grans dimensions presentats a la comarca

El Consell Comarcal del Priorat ha presentat al·legacions que qüestionen la viabilitat dels cinc projectes de plantes solars de grans dimensions que ara mateix té sobre la taula l’Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Aquestes al·legacions se sumen a les presentades individualment pels diversos ajuntaments afectats (Falset, Capçanes, el Masroig i Bellmunt del Priorat), alhora que tots els ajuntaments de la comarca ja han aprovat un acord que demana la derogació del Decret Llei 16/2019 d’energies renovables.

Les al·legacions comencen argumentant que tots cinc projectes formen part d’un mateix macro-projecte promogut per una sola empresa, que estan connectats per una sola línia elèctrica i que comparteixen una única línia d’evacuació. En conseqüència, aquests projectes són, en realitat, “un sol macro-projecte que supera àmpliament els 50 MWp de potència i que, en conseqüència, ja no entraria dins de l’àmbit d’aplicació del decret Llei 16/2019 d’energies renovables de la Generalitat”.

Les al·legacions posen en dubte la viabilitat dels projectes presentats recentment tenint en consideració aspectes urbanístics, paisatgístics, naturals, socioeconòmics i d’acceptació social.

Problemes de viabilitat diversos

Pel que fa a la viabilitat urbanística, les al·legacions prioratines constaten que diverses de les centrals fotovoltaiques proposades afecten terrenys de protecció especial com a connectors ecològic o com a sòls de protecció especial pertanyents espais protegits de la xarxa Natura 2000 i del Pla d’Espais de Protecció Natural (PEIN). La línia elèctrica d’evacuació tampoc no seria viable, atès que, tot i que que el traçat s’ha d’acabar de definir, ha de creuar més de 15 km a través d’espais naturals protegits.

Encara en matèria urbanística, l’informe tècnic afirma que “en relació al planejament municipal, cap de les centrals no seria viable en la totalitat de la seva superfície”.

Respecte a qüestions paisatgístiques, les al·legacions constaten, d’una banda, que les centrals proposades contravenen “els objectius paisatgístics expressats a la Carta de paisatge del Priorat i als Catàlegs de paisatge del Camp de Tarragona, enfocats genèricament al manteniment del caràcter tradicional del paisatge rural”. D’altra banda, entren en contradicció amb els valors paisatgístics definits en el dossier de candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO i, finalment, “provocarien la pèrdua de qualitat del paisatge des de molts punts del territori , la qual cosa tindria efectes negatius sobre el turisme i el sector de productes agraris de qualitat”.

La biodiversitat, en perill

Pel que fa a aspectes naturals, el text detalla que diversos dels projectes  s’han dibuixat sobre espais naturals protegits o bé sobre sectors ben definits de cria de rapinyaires protegits (com és el cas de les àguiles cuabarrada i daurada).

Des d’una perspectiva socioeconòmica, les al·legacions argumenten que “els projectes de centrals fotovoltaiques de grans dimensions poden tenir un impacte greu sobre el context socioeconòmic actual del Priorat”. El text afirma que, “a més de les pèrdues productives que impliquen, una part fonamental del model de desenvolupament del Priorat es basa en la qualitat del paisatge rural com a valor afegit dels productes i serveis que ofereix el territori”. En conseqüència, “els projectes presentats anirien en la direcció contrària als interessos dels sectors econòmics que sustenten, en gran mesura, la comarca del Priorat i es consideren, per tant, no viables en relació al model socioeconòmic de la comarca”.

Oposició municipal i de la societat civil

Finalment, les al·legacions ja presentades exposen que aquests cinc grans projectes fotovoltaics han causat, entre la població del Priorat, un rebuig gairebé unànime plasmat en l’adhesió de tots els municipis a un “Acord comarcal sobre implantació d’energies renovables a la comarca del Priorat”, alhora que ja són vora 2.000 les persones, entitats i empreses que també s’hi han adherit a títol particular en pocs dies.

Aquest acord insta el departament de Presidència de la Generalitat a la derogació de Decret Llei 16/2019, “i que s’aprovi una moratòria de llicències per a la implantació de centrals d’energies renovables i les seves línies d’evacuació al territori fins a la concreció d'un Pla comarcal de transició energètica consensuada amb els agents socioeconòmics de la comarca”.

En segon lloc, s’insta el departament de Cultura “a promoure un canvi legislatiu en la LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993) reconeixent el valor patrimonial dels paisatges culturals i articulant mecanismes de gestió consensuats amb els territoris per tal de dur-ho a la pràctica”.
Finalment, el Priorat insta el departament d’Agricultura “a impulsar un pla  territorial sectorial agrari específic per al Priorat, reconeixent-lo com un espai d'alt valor agrari i tenint en compte les seves singularitats, segons preveu la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris”.