El Consell Comarcal i els alcaldes del Priorat demanen units la derogació del decret d’energies renovables

El Consell Comarcal i els alcaldes del Priorat demanen units la derogació del decret d’energies renovables

Consell d’alcaldes i ple extraordinari aquest vespre en rebuig al decret i per demanar de nou una gestió justa de l’aigua al Priorat
26-03-2021

La comarca del Priorat mostrarà avui unitat institucional per partida doble. D’una banda, el ple del Consell Comarcal i el Consell d’alcaldes sol·licitaran la derogació del Decret Llei 16/2019 d’energies renovables i, d’una altra, aprovaran una moció que mostra el seu desacord amb la gestió de l’aigua del Priorat i el riu Siurana que fan la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

La sessió plenària i el Consell d’alcaldes es reuniran aquest vespre a les 19.00 hores després d’haver estat convocats de manera extraordinària i urgent, en començar a tenir-se notícia de l’avantprojecte de diverses centrals fotovoltaiques i eòliques a la comarca i arran dels fets que han tornat a posar d’actualitat la gestió del riu Siurana.

Implantació d’energies renovables

D’una banda, tant el ple com els alcaldes posen sobre la taula una “proposta d’acord comarcal sobre la implantació d’energies renovables a la comarca del Priorat”, que ja ha estat consensuada amb tots els municipis.

La proposta exposa, en primer lloc, que “el Priorat ha apostat des de fa més de 30 anys per un model de desenvolupament territorial basat en la producció agrícola de qualitat i en una oferta turística sostenible. Aquestes activitats se sustenten en un escenari paisatgístic rural sense elements artificials de grans dimensions ni ocupació intensiva del territori”. De fet, el text recorda que ara fa vint anys (el 2001) la comarca ja va aprovar un acord que limita la implementació de centrals eòliques al Priorat amb l’objectiu de protegir aquest model de desenvolupament territorial i alhora el paisatge.

En segon lloc, l’exposició fa referència a l’existència de nombroses activitats, mesures i institucions que treballen amb aquests objectius, i se n’esmenten les següents:  la DOQ Priorat, la DO Montsant, la DOP Siurana, el Parc Natural de la Serra de Montsant, el Consorci de la Serra de Llaberia, la Carta del Paisatge del Priorat, el desenvolupament dels successius programes LEADER, els Programes Comarcals de Desenvolupament Rural Integral centrant l’estratègia en el paisatge, l’adhesió comarcal a la Carta Europea de Turisme Sostenible, la candidatura UNESCO Priorat-Montsant-Siurana i la Comissió del Paisatge on participen Consell Comarcal, la Diputació de Tarragona, entitats comarcals com Prioritat i, fins i tot, diversos departaments de la Generalitat.

En tercer lloc, la proposta d’acord que s’aprovarà aquesta tarda argumenta que “la transició energètica és bàsica per tal d'afrontar la crisi climàtica que vivim, però aquesta transició, per a ser sostenible ha de fer-se d'acord amb la preservació d'aquest valor preuat com és el paisatge, i per tant cal desenvolupar-la a partir d'estratègies locals, en base a la generació d'economies adaptades a l'escala del Priorat i que aprofiti els diferents recursos naturals a l'abast, el sol, el vent, la biomassa i d’altres”.

Derogació i moratòria

En conseqüència, en primer lloc, la proposta insta el departament de Presidència de la Generalitat a la derogació de Decret Llei 16/2019, “i que s’aprovi una moratòria de llicències per a la implantació de centrals d’energies renovables i les seves línies d’evacuació al territori fins a la concreció d'un Pla comarcal de transició energètica consensuada amb els agents socioeconòmics de la comarca”.

En segon lloc, el text insta el departament de Cultura “a promoure un canvi legislatiu en la LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993) reconeixent el valor patrimonial dels paisatges culturals i articulant mecanismes de gestió consensuats amb els territoris per tal de dur-ho a la pràctica”.

Finalment, alcaldes i consellers comarcals insten el departament d’Agricultura “a impulsar un pla  territorial sectorial agrari específic per al Priorat, reconeixent-lo com un espai d'alt valor agrari i tenint en compte les seves singularitats, segons preveu la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris”.

Gestió justa, sostenible i transparent de l’aigua
D’altra banda, també es posarà damunt la taula una moció “per una gestió sostenible i transparent de l’aigua al Priorat” que, en el seu primer punt, manifesta “el desacord amb la gestió que fan la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de l’aigua del Priorat”.

La moció també mostra “la voluntat de gestionar, a partir del marc legal existent, l'aigua del riu Siurana des de la pròpia conca”, i se solidaritza amb els activistes denunciats recentment per la Comunitat de Regants de Riudecanyes. Finalment, es demana a la Generalitat i a l’ACA la represa de la Taula del Siurana “per afrontar amb rigor  el repartiment just de l’aigua del riu Siurana”.

Entre d’altres arguments, el text exposa que, a la comarca del Priorat, “la vitalitat del sistema hídric és determinant per garantir la pervivència del nostre patrimoni natural, ric i divers. Un patrimoni que  configura el nostre paisatge, que opta a ser reconegut per la UNESCO com a paisatge cultural agrícola patrimoni mundial”. Paral·lelament, “la manca de recursos hídrics és un dels principals problemes pel desenvolupament socioeconòmic de la comarca, com determina el Consell Comarcal en El Pla Estratègic de Desenvolupament 2014-2020”.

Així doncs, “patim des de fa molts anys un transvasament de conca que transgredeix la normativa europea (Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE) i que hipoteca el futur de la comarca i la disponibilitat d'aigua de boca, úsos agraris i preservació dels valors ecològics i paistagístics de la comarca”.