El Consell Comarcal del Priorat presenta al·legacions al PLATER i reclama que es respecti la planificació territorial elaborada des de la comarca

El Consell Comarcal del Priorat ha presentat al·legacions al Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER) amb l'objectiu que el document incorpori la planificació territorial que la comarca ha desenvolupat durant els darrers anys i garanteixi una implantació de les energies renovables equilibrada, consensuada i compatible amb la preservació del paisatge, l'activitat agrària i les especificitats del Priorat.

En aquest sentit, les al·legacions es fonamenten en el Pla comarcal d'implantació d'energies renovables al Priorat, elaborat pel Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili per encàrrec de l'Oficina Comarcal de Transició Energètica (OCTE) del Priorat. L'estudi, finalitzat l'abril de 2024, identifica els espais més adequats per a la implantació d'energies renovables a partir dels criteris establerts per la normativa vigent, la Carta del Paisatge del Priorat i un ampli procés de consens amb els ajuntaments i els principals agents econòmics i socials de la comarca, coordinat pel Grup Promotor de la Implementació de les Energies Renovables del Priorat. 

Aquest Pla comarcal respon, precisament, a una de les funcions que el mateix Govern va encomanar a les Oficines Comarcals de Transició Energètica. El Priorat és, però, l'única comarca que ha completat aquest exercici de planificació territorial i consens, un document que, a més, ha estat ratificat per 19 dels 23 ajuntaments, que representen el 82,6% dels municipis de la comarca.

Segons el president de l’ens comarcal, Sergi Méndez, "el Priorat no diu no a la transició energètica. Al contrari, és una de les poques comarques que ha fet els deures, elaborant una planificació pròpia, consensuada amb els ajuntaments i els agents del territori, per determinar on i com s'han d'implantar les energies renovables. El que demanem és que aquesta feina, impulsada pel mateix Govern a través de les Oficines Comarcals de Transició Energètica, sigui respectada i incorporada al PLATER."

De la mateixa manera, Méndez diu: “també reclamem que el Govern sigui conscient del valor excepcional del Priorat. El nostre patrimoni natural, paisatgístic i agrari no és només un element a preservar, sinó que és la base sobre la qual la comarca ha construït la seva estratègia de desenvolupament econòmic i social. La vitivinicultura i l’oleïcultura de qualitat, el turisme sostenible, la producció agroalimentària i la candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO depenen de la conservació d'aquest paisatge i el seu mosaic agroforestal. La transició energètica és imprescindible, però s'ha de fer de manera compatible amb els valors que han fet del Priorat un territori únic."

Un fort desencaix entre el PLATER i la planificació comarcal

Malgrat aquest treball previ, el Consell Comarcal lamenta que la proposta del PLATER ignori la planificació impulsada des del territori i plantegi una implantació d'energies renovables molt allunyada dels criteris consensuats a la comarca.

La diferència és especialment significativa en el cas de l'energia eòlica. El Pla comarcal aposta per un model concentrat en aquells municipis que han manifestat la seva voluntat d'acollir aquest tipus d'instal·lacions (Margalef, la Bisbal de Montsant i Cabacés), amb un potencial inicial de 60 MW, ampliat fins als 110 MW durant el procés d’al·legacions. Paradoxalment, però, el PLATER restringeix molt el desenvoalupament eòlic en aquests municipis mentre que, en canvi, preveu un total de 567,5 MW per al conjunt de la comarca, una xifra gairebé deu vegades superior que afectaria pràcticament tot el Priorat i comportaria la instal·lació d'entre 100 i 125 aerogeneradors d'uns 200 metres d'alçada.

Pel que fa a la fotovoltaica, el Pla comarcal identifica un potencial de 142 MW, prioritzant espais ja transformats o antropitzats, mentre que el PLATER continua reservant una part important de la nova implantació sobre sòls no urbanitzables.

Per tot plegat, el Consell Comarcal reclama que el PLATER incorpori els criteris i els resultats del Pla comarcal, elimini les àrees aptes per a l'energia eòlica, excepte en aquells municipis que han expressat la voluntat d’acollir-ne (la Bisbal de Montsant, Cabacés i Margalef), i limiti la implantació de noves instal·lacions fotovoltaiques en sòls no artificialitzats als espais identificats per la planificació comarcal.

Compliment de la Llei del Canvi Climàtic

Les al·legacions també sostenen que la proposta del PLATER no s'ajusta als criteris establerts per la Llei catalana del canvi climàtic. En aquest sentit, el Consell Comarcal considera que el document, tal com estableix la normativa, no prioritza prou els espais ja alterats per l'activitat humana, com ara cobertes, polígons industrials, infraestructures o altres superfícies artificialitzades, ni afavoreix la proximitat entre la producció d'energia i els principals centres de consum.

De fet, mentre que el Pla comarcal identifica 77,8 MW de potencial fotovoltaic en espais artificialitzats, el PLATER només en reconeix 17,6 MW. Aquesta diferència de 60,2 MW, segons el Consell Comarcal, s'hauria d'incorporar al document i compensar reduint en la mateixa proporció la implantació prevista sobre terrenys agrícoles.

Les al·legacions també denuncien que la proposta actual vulnera el principi de justícia social i territorial, ja que concentra una càrrega desproporcionada de noves infraestructures renovables sobre determinades comarques, entre les quals el Priorat.

Segons els càlculs del PLATER, el Priorat arribaria a produir el 2.095,8% de l'energia que consumeix. En canvi, el Pla comarcal permetria assolir una cobertura del 487,5% de la demanda prevista per al 2050, una quota que el Consell considera suficient per contribuir als objectius de la transició energètica sense comprometre l'equilibri territorial.

Així mateix, el Consell també reclama revisar les previsions de consum elèctric sobre les quals es basa el PLATER. Segons assenyala, la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) sobreestima la demanda futura, ja que el consum real registrat l'any 2024 es va situar un 23% per sota de les previsions. Per aquest motiu, considera necessari actualitzar aquestes estimacions i adaptar-hi la planificació territorial.

Protegir el paisatge i l'activitat agrària

Finalment, el Consell Comarcal alerta que el PLATER no té en compte les especificitats territorials del Priorat ni el fet que la comarca és l'àmbit del primer Pla territorial sectorial agrari específic que s'està elaborant a Catalunya, impulsat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Igualment, considera que la proposta compromet la continuïtat de l'activitat agrària. El PLATER identifica com a aptes per a la implantació de renovables 398,4 hectàrees de conreus com a prioritàries per a fotovoltaica, 2.393,97 hectàrees com a aptes no prioritàries i 3.336,83 hectàrees com a aptes per a energia eòlica.

Davant d'aquesta situació, el Consell Comarcal demana que s'excloguin tots els conreus del Priorat com a espais aptes per a la implantació de parcs fotovoltaics i eòlics, preservant així un sector estratègic per a l'economia, el paisatge i la identitat de la comarca.

 I ara què?

Un cop finalitzat el període d'al·legacions, el procés entra ara en una nova fase en què l'Institut Català d'Energia (ICAEN) haurà d'analitzar les aportacions presentades pels ajuntaments, els consells comarcals, les entitats i la resta d'agents implicats.

Mentrestant, al Priorat la feina continuarà. Està previst que a principis del mes de setembre es reuneixi novament el Grup Promotor de la Implementació de les Energies Renovables del Priorat per fer balanç de les al·legacions presentades des de la comarca, compartir l'anàlisi dels diferents agents del territori i continuar treballant de manera coordinada en la defensa d'un model de transició energètica adaptat a la realitat i als valors del Priorat.