El Consell aprova un pressupost restrictiu per al 2012 i reorganitza serveis i plantilla

El Consell aprova un pressupost restrictiu per al 2012 i reorganitza serveis i plantilla

04-04-2012

El ple del Consell Comarcal del Priorat va aprovar la tarda de dimecres 4 d’abril el pressupost per a l’exercici d’enguany i una seriosa reorganització dels serveis i de la seva plantilla. La davallada dels ingressos, provinents principalment de la Generalitat, i la incertesa que, en aquests moments, afecta el futur dels consells comarcals ha  portat el Govern del Consell a tirar endavant mesures extraordinàries de contenció de la despesa i de racionalització de la plantilla. Unes mesures que no són més que una continuació dels processos d’estabilitat que el Consell Comarcal del Priorat ja va començar a aplicar l’any 2008 amb la unanimitat de tots els grups polítics.

El pressupost del Consell Comarcal per aquest 2012 és sensiblement inferior al de 2011. El capítol d’ingressos de la institució ho diu tot: si el 2011 va ser de 5 milions 292 mil euros, el 2012 serà de 4 milions 387 mil euros. És a dir, les previsions d’ingressos de la institució per a l’exercici d’enguany es reduixen en 905 mil euros. 

Alguns dels convenis que la Generalitat manté amb el Consell Comarcal del Priorat veuran enguany reduïda la seva dotació fins a límits insospitats: el 31,37% en el cas d’Habitatge, el 27,03% en el cas de Joventut i el 100% en programes com ara Inicia (per a la creació d’empreses). Una situació que encara és més greu si a la davallada d’ingressos del 2012 se li sumen els descensos acumulats durant els anys anteriors. 

A tall d’exemple, tan sols la partida econòmica corresponent al Fons de Cooperació Local (que el Consell Comarcal rep periòdicament i que és bàsica per al seu funcionament quotidià) es va veure reduïda en un 7% el 2011, i la previsió és que davalli un 5% més aquest 2012. Aquesta circumstància deixa encara menys marge de maniobra a una administració local que no té capacitat de generar ingressos propis mitjançant taxes o impostos. 

 “No ens passa res que no estigui passant, en aquests moments, a totes les administracions: d’una banda se’ns redueixen els ingressos que rebem i, d’una altra, els ingressos que ha de percebre el Consell per serveis prestats i pagats es retarden indefinidament i l’accès al crèdit o bé resulta molt complicat o amb uns costos molt elevats”, reflexiona el president del Consell Comarcal del Priorat, Cèsar López. És per això que el Govern defineix com a “d’obligada responsabilitat” les mesures extraordinàries que ha aprovat.

La reorganització que es posa en marxa representa la modificació de l’organigrama i del catàleg de llocs de treball (amb la supressió de set llocs de treball). Amb la reforma de l’organigrama es pretén que el personal d’estructura de la corporació assumeixi funcions i tasques que, fins ara, assumia el personal del qual s’ha prescindit. L’agrupació de serveis, de cara a mantenir la seva prestació i la seva sostenibilitat econòmica, ha estat l’objectiu de la reforma.

La reorganització ja ha implicat, per exemple, alguns canvis, com ara que l’Oficina de Joventut atengui els ciutadans, a partir d’ara, a la seu del Consell Comarcal del Priorat, de la mateixa manera que passarà, després de Setmana Santa, amb l’Oficina d’Informació i Turisme. En el cas de l’Oficina de Turisme, el Consell Comarcal ha prioritzat l’atenció turística als ciutadans, havent de renunciar (per falta de recursos econòmics) a la tasca de promoció turística que, els últims anys, ha encapçalat la institució a través d’una forta inversió en el Pla de Foment de Turisme. 

“Difícilment podem fer cap altra cosa tenint en compte, per exemple, que en aquests moments encara no sabem de quants diners disposarem, finalment, per Joventut ni de quants diners tindrem, fins i tot, per coses tan bàsiques com la prestació dels serveis socials, que són d’obligat compliment”, raona Cèsar López. Des d’aquest punt de vista, en opinió de López: “seguirem treballant per obtenir recursos per accions que considerem bàsiques i estem oberts a buscar fórmules de cofinançament amb el sector privat per impulsar, per exemple, polítiques de promoció turística”